Més País, més verd...més democràcia!

Article d'opinió de Joan-Francesc Peris - Co-portaveu d´Els Verds del País Valencià
Levante-EMV, 26-04-2005
Començarà el preàmbul del nou projecte d´Estatut d´Autonomia que, pel que es veu i sap, sembla estan a punt de pactar el PP i el PSPV-PSOE, retornant al poble valencià el dret a la seua sobirania, com els acords internacionals reconeixen a tots els pobles del món, que va perdre pel dret d´una conquesta militar?El possible reconeixement de nacionalitat històrica al nou text suposarà alguna cosa més que una frase escrita, com seria la capacitat de reforma dels límits administratius interns amb la desaparició de les províncies que tant ens desvertebren com a País, la capacitat de dissolució de les cambres reconeguda per al President i la convocatòria d´unes noves eleccions per a un període de quatre anys o el traspàs a la Generalitat Valenciana de totes les competències que permet l´actual Constitució?.A hores d´ara, amb majoria absoluta del PP i sense quasi espai institucional a les Corts Valencianes per a posicions semblants a les que, entre altres, defensem els verds valencians, és impensable una reforma de l´Estatut que puga anar més enllà d´alguna adequació tècnica o cosmètica, la incorporació al text d´algun dels organismes institucionals ja existents i de més que dubtosa eficàcia com potser l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, alguna competència no massa important per a l´Estat i poca cosa més.Oblidem que calen 3/5 parts de les Corts Valencianes per aprovar la reforma i després la majoria absoluta del Congrés dels Diputats? O és que Rajoy i Zapatero s´han desdit del seu pacte, amb motiu de la discussió del pla Ibarretxe al Congrés, de que totes les reformes dels Estatuts haurien de pactar-se entre ells? I si no ho han fet, algú pensa que el PP té alguna voluntat de recuperar l´autogovern dels valencians? No són els que han dit, per exemple, que no volen que tornen els papers de Salamanca ni a Catalunya, ni a València o li han negat la Plaça de Bous de València a Acció Cultural per a celebrar el 25 d´Abril.La preocupació encara pot ser major si ens fixem en la proposta, sembla consensuada també, de fer necessària una votació favorable de les dues terceres parts de les Corts per aprovar la llei electoral valenciana. Aquesta decisió suposa que els dos, PP i PSOE, volen assegurar-se que no més quan als dos els convinga es podria rebaixar o eliminar l´antidemocràtica barrera que demana un mínim del 5% dels vots vàlids del conjunt de l´electorat valencià per a poder accedir a les Corts. És legal, però de dubtosa legitimitat i qualifica de molt baixa qualitat la democràcia valenciana mantenir un llistó que no existeix en moltes comunitats autònomes i que, cada quatre anys, deixa fora del nostre parlament expressions polítiques que, simplement, aplicant la llei electoral general de l´Estat vigent per al Congrés, haurien obtés representació.La desaparició o no de la barrera del 5% serà la veritable mesura de la bondat de la reforma de l´Estatut. Sabem que el PP és un partit centralista i que el PSPV va des del centralisme tímidament federalitzant al federalisme asimètric de Maragall. No podem esperar d´ells allò que no són, ni tampoc el que no porten als seus programes electorals, seria injust. Però, ja és hora, i ahí es juguen el seu tarannà de partits democràtics, que aquell pacte entre Guerra i Abril Martorell, avalat pels comunistes de Carrillo, que arribà després de l´intent de cop d´Estat de Tejero i el centralista esperit de la LOAPA, el superaren i deixaren arribar a les Corts aquelles forces polítiques valencianes semblants a les que sí arriben a les Cambres legislatives d´altres nacionalitats.O es que al País Valencià no existeixen milers i milers de persones que quan votaven al Bloc-Esquerra Verda (el 4,7%) les passades eleccions que suposen -són- un electorat comparable al de la Chunta Aragonesista, al del BNG, al d´Aralar o dels Verds de Mallorca. Doncs bé, amb la barrera del 5% als seus Estatuts, aquestes forces serien més desconegudes per a nosaltres els valencians, perquè haurien estat extraparlamentàries moltes vegades. La Chunta entra a les Corts d´Aragó per primera vegada l´any 1995 amb el 4,86% dels vots o Beiras entra tot sòl pel BNG al Parlament Gallec amb el 4,15% dels vots o, molt recentment, Aralar obté un escó amb poc més del 2% dels vots euskalduns.Sabíem que no seria un Estatut verd, ni sobiranista, ni d´esquerra, però els socialistes valencians haurien de valorar quin guany tenen si avalen una reforma menuda que, a més, segueix apostant pel bipartidisme o força per al 2007 a pactes pre-electorals entre partits ideològicament molt diferents amb la única meta d´arribar a les Corts, mantenint la barrera del 5%. Perquè, no tots els pactes sumen, alguns resten i alguns, moltes vegades, divideixen els vots i als propis partits. I teòricament totes les coalicions són possibles, però de vegades la realitat és ben diferent poble a poble, comarca a comarca.Que el PP no vol llevar la barrera, que no accepta més autonomia, que no vol la comarcalització, que li molesta el dret a la sostenibilitat... Quina és la urgència del poble valencià per a reformar l´Estatut abans del 2007 amb l´actual majoria absoluta del PP? Crec que cap. El consens amb una reforma que no ens acoste a les autonomies basca, catalana o andalusa, quan aquelles nacionalitats treballen per guanyar més autogovern, seria una nova decepció per als sectors més progressistes i actius que encara resten entre un poble que certament sembla cada vegada més vençut. No vull pensar que, des de Madrid, la urgència per al PP siga aprovar una reforma estatutària a la baixa que, ajude alhora a rebaixar aspiracions de més sobirania de les altres autonomies. Menut paperot! Una vegada més els valencians ofrendando nuevas glorias a España.