La Taula del Sénia: una experiencia exportable

Quan a finals de l’any 2003 es varen reunir uns pocs alcaldes d’una i altra banda del riu Sénia per tenir un canvi d'impressions sobre les problemàtiques comunes dels seus pobles no crec que pogueren imaginar-se les conseqüències que aquella reunió portaria. Ara, quasi dos anys després d’aquella primera trobada, i tres mesos després que representants dels ajuntaments aprovaren l’estatut regulador de la Taula, s’ha de constituir oficialment la Mancomunitat que reuneix representants municipals de quatre comarques- Els Ports, el Maestrat, el Montsià i el Matarranya- i, el més cridaner, de tres Comunitats – Catalunya, País Valencià i Aragó- per a portar i/o proposar actuacions conjuntes a les respectives administracions. (Ara, avui, en el moment d’escriure aquestes quatre ratlles ja som vint-i-tres ajuntaments adherits). De totes maneres, com en tot en aquest mon que nosaltres mateixos ens encarreguem de complicar, l’enrenou originat al voltant d’aquesta idea ha estat important, políticament parlant. Mentre els presidents de les Diputacions de Tarragona i Terol rebien amb satisfacció aquesta idea el de Castelló donava instruccions als alcaldes del PP perquè posaren per davant de la seu participació en la Taula i com condició innegociable el recolzament dels ajuntaments catalans al transvasament de l’Ebre. A l’acte de la constitució legal de la Taula del Sénia estan invitats els tres Presidents de les tres Comunitats. L’únic dubte és si acudirà Francisco Camps. Possiblement una altra excusa que poden plantejar en un futur serà allò de la diferenciació entre el català i el valencià. Al cap i a la fi arguments que a nosaltres no ens serveixen perquè el que fa interessant aquesta experiència és la unió d’esforços adreçada a la consecució de la resolució de problemes que afecten a milers de ciutadanes i ciutadans separats per fronteres geopolítiques que les persones ens encarreguem de traspassar cada dia amb la nostra relació diària de veïnatge Perquè no s’han d’unir esforços per, d’una vegada per totes, solucionar el problema de la comunicació entre Aragó i el País Valencià a través de l’eix Alcanys-Morella-Vinaròs per la N-232? O que, per proximitat, l’Hospital Comarcal de Vinaròs pugui donar cobertura a pacients de pobles com Alcanar o Ulldecona que es troben a una distancia màxima de vint quilòmetres? O que es donin solucions al transport ferroviari de persones unificant los zones RENFE del sud de Tarragona i del Nord de Castelló que facin més fàcil la comunicació cada cop més freqüent entre les dues comunitats? O demanar l’actuació coordinada en la millora de la N-238 que uneix Vinaròs amb l’eix de l’Ebre passant per Tortosa? O donar una solució de continuïtat a la pretesa Autovia de la Mediterrània? O reivindicar conjuntament la gratuïtat de l’AP-7? O.... Si mitjançant la creació de l’Assemblea de Regidors dels Països Catalans estem tractant de treure conclusions conjuntes sobre plantejaments de solució política a temes que ens preocupen a tots, estic convençut que la creació de la Taula del Sénia, d’una o altra manera, és també una conseqüència d’aquesta voluntat de treball conjunt per millorar les expectatives de futur dels nostres conciutadans i que podem oferir-la a d’altres territoris del nostre País que es troben en una situació semblant perquè, també, encara que no voldríem, pateixen aquest tipus de frontera política que massa vegades bloqueja el progrés de la nostra terra i de la nostra gent. Vinaròs, 20 de juliol de 2005